El comerciant s'afanyà a portar-li tinta, paper i un càlam de bronze.

Ell és qui ha ensenyat l'home a fer servir el càlam.

I tota emplorallada, entrà a casa a deixar la tinta i el càlam.

S'hauria estalviat una vida molt dura, va pensar en mullar altre cop el càlam.

Va mullar el càlam amb tinta amb la imatge de Hamid a la memòria.

I, per tal de demostrar-ho, va agafar paper i càlam i començà a escriure.

L'ancià va anar per mullar el càlam en la tinta però Fàtima l'hi va impedir-

Mullà lleugerament el càlam en el tinter i, amb elegant cal·ligrafia, va escriure aquestes línies:

Vaig deixar amb recança el càlam i vaig fer uns passos cap a aquell home.

Té un càlam generós: quan signa un document

El càlam de Flegont xerricava sota la llàntia.

També va mirar d'abocar-se en la cal·ligrafia, però veia que el càlam lliscava feixuc sobre el paper.

L'home va destapar el tinter, hi va sucar la punta del càlam i va començar a escriure.

Déu em guiarà el càlam, n'estic segur.

Fàtima es va plantar davant del vell jueu que continuava observant-la amb el càlam a la mà.

El càlam va lliscar sobre el paper i va traçar la lletra més bonica que havia escrit mai.